Teràpia Visual en adults

Molts professionals de la salut visual asseguren que la correcció de l’ull gandul o la ambliopia en adults no és possible ja que el sistema visual de l’ésser humà ja està totalment desenvolupat als 8 anys.

L’experiència clínica dels optometristes especialistes en teràpia visual podem assegurar que aquestes afirmacions són errònies. Tractem diàriament a pacients que han superat els 8 anys i, fins i tot, els 18 anys que han aconseguit no només superar l’ull gandul sinó també obtenir visió binocular, és  dir, que els seus dos ull treballin de forma coordinada.

Tots sabem que quan hi ha una lesió cerebral que afecta a algun membre del cos, els fisioterapeutes treballen per restablir la mobilitat d’aquest membre. Això succeeix perquè existeix un procés de neuroplasticitat que permet que les neurones augmentin les seves connexions amb altres i fer-les estables com a conseqüència d’una estimulació sensorial  i cognitiva.

En el cas de l’ull gandul o la ambliopia, la majoria de vegades és conseqüència de la falta d’estimulació d’una de les vies visuals.  Hi ha dos motius principals pels que això pot succeir:

• Un dels motius és per la desviació d’un dels ulls, obtenint una localització de l’espai diferent i creant rivalitat visual en el cervell. Gràcies a la capacitat d’adaptació en els primers anys de vida del cervell, anul·lem una de les imatges que ens arriben i la via visual d’aquest ull deixa d’estimular-se i disminueix l’agudesa visual. Si això succeís en un adult per un accident traumàtic o lesió cerebral, com en el cas d’un ictus o una envòlia, no hi ha adaptació del cervell i quedaria amb visió doble.

• Altres vegades el que succeeix és que encara que hi hagi una bona alineació ocular, existeixen diferències importants de refracció, ja siguin diferències de miopia, astigmatisme o hipermetropia, que ocasionen imatges diferents entre ambdós ulls. En aquest cas tornem a estar davant una rivalitat visual.

Fa uns anys es pensava que com no hi havia un desenvolupament de la funció visual en un dels dos ulls una vegada traspassat el període crític, no hi havia possibilitat de millorar la visió. Afortunadament estudis més recents han pogut confirmar que el que succeeix no és una falta d’estimulació de les neurones que estimulen el còrtex visual, sinó una estimulació de les neurones inhibidores de la via afectada. Això vol dir que mitjançant estratègies terapèutiques apropiades podem aconseguir desactivar les cèl·lules inhibidores i, d’aquesta manera, activar les neurones estimuladores de la visió.