Relació entre el sistema visual i el motor i el seu efecte en l’aprenentatge

En una societat culta com la nostra l’aprenentatge escolar és una prioritat per obtenir una acceptació social, cultural i professional.

És molt important tenir en compte tots els factors que puguin coartar un bon desenvolupament cognitiu del nen. Per aquesta raó els optometristes, responsables de la salut visual, estudien aquelles causes relacionades amb el sentit de la visió que poden interferir en l’aprenentatge.

Si el nen no veu bé, evidentment no pot captar la informació de manera adequada ja que la imatge està borrosa en la seva retina i li produirà confusió en la lectura o en copiar de la pissarra, falta de concentració i tots aquells símptomes que es manifesten al realitzar un esforç amb els ulls com, per exemple, mal de cap, llagrimeig, ulls vermells, etc.

Tot i així existeixen altres habilitats visuals no tant conegudes que influiran en el bon funcionament visual i, en conseqüència, en un rendiment adequat. Per poder entendre la relació entre aquestes habilitats i el procés d’aprenentatge és necessari conèixer com es desenvolupen i en quina etapa de la seva evolució han pogut ser alterades.

La base del desenvolupament visual està en l’aparell motor, és a dir, l’ésser humà neix amb un sentit de la visió precària. El nadó té una visió borrosa que només li permet distingir objectes molt propers; no diferencia entre els diferents colors ja que encara han de madurar els fotoreceptors (cèl·lules neuronals sensibles a la llum que al ser estimulades la converteixen en estímuls nerviosos transformats pel cervell en imatges), i el control motor dels seus ulls és molt bàsic.

L’ésser humà té com a objectius innats poder desplaçar-se i conèixer el seu entorn. En els primers mesos de vida el nadó necessita l’ajuda dels adults per obtenir estímuls i, mitjançant aquesta estímuls, el seu cervell anirà creant connexions entre neurones que permetran avançar correctament en el desenvolupament dels sentits.

Els primers moviments que realitza el nadó o, millor dit, el fetus, són els reflexes primitius. Aquests són moviments involuntaris que són activats per estímuls que provenen directament de receptors sensorials. Els reflexes activen, a nivell del sistema nerviós, la medul·la espinal i el tronc encefàlic. Per tant són respostes primàries.

Aquests moviments permetran que el nadó canviï la posició d’enfocament en posició prono (cap a baix), desenvolupant el sistema d’acomodació (capacitat de poder enfocar a diferents distàncies) en el moment que aixeca el cap o es desplaça arrossegant-se; així com el desenvolupament de la binocularitat (capacitat per coordinar ambdós ulls) al mateix moment que coordina els dos costats del cos durant el gateig.

Aquests reflexes involuntaris s’aniran integrant per donar pas als reflexes posturals, que permetran mantenir un to muscular i una postura adequada. Si no s’integren poden causar trastorns en el moviment, incapacitat de mantenir una postura incòmode durant cert temps, moviment constant, entorpiment motor, respostes exagerades a estímuls ambientals, cansament freqüent, problemes de comportament derivats de la seva inquietud motora, dèficit d’atenció i mala integració viso-motora.

Dos reflexes bàsics que ha de tenir el nen integrats pel coneixement de l’espai i que afecten més en el desenvolupament de la lecto-escriptura són el Reflex Tònic Laberíntic (RTL) i el Reflex Asimètric del Coll (RTAC):

• El RTL ajuda al nadó a adaptar-se a les noves condicions gravitacionals. Cada vegada que el nen mou el cap endavant disminueix el to dels músculs extensors i el coll, l’esquena i les cames es dobleguen. Quan es doblega el cap enrere augmenta el to dels músculs extensors i el cos s’estira. Evidentment modificarà la seva postura quan estigui assegut i llegint, ja que el moviment del cap farà que es contraguin els músculs de l’esquena. A més si aquest reflex no s’integra adequadament el nen té problemes per fer judicis espacials, càlcul de distàncies, profunditat i velocitat.
• El RTAC és el reflex que està associat a la definició de la línia mitja. S’integra durant l’etapa del gateig, quan el nen comença a coordinar ambdues parts del cos. Si no ho fa pot tenir dificultats en l’equilibri quan gira el cap a un costat, pel que li resulta complicat aprendre a muntar en bicicleta, i és fàcil que pugui tirar coses involuntàriament o bolcar-les, així com xocar amb objectes o mobles. També poden provocar problemes d’interpretació espacial. Per no creuar la línia mitja algun d’aquests nens giren el paper per poder escriure en vertical i també tenen problemes en escriure el número vuit.